Article: L'aigua, el líquid de la vida

Si voleu saber els minerals que conté l'aigua, les necessitats que en tenim, els diferents tipus d'aigua... us proposo aquest article.

L’aigua, el líquid de la vida

L’aigua és un compost químic format per hidrogen i oxigen, transparent, inodor i insípid. Degut a la seva elevada capacitat per dissoldre substàncies, rarament es troba de forma pura, sinó que es troba barrejada amb sals minerals, partícules en suspensió o altres elements.

L’aigua és el principal component de quasi tots els aliments i també ho és del nostre propi cos. És essencial per la vida i per això es considera un nutrient, però un nutrient no energètic pel fet que no aporta quilocalories. També intervé en la regulació de la temperatura corporal i en múltiples processos de l’organisme.

Podem sobreviure fins a dos mesos sense menjar, perquè el nostre cos és capaç d’utilitzar les reserves de greix i de proteïnes com a font d’energia, però sense beure, moriríem en menys d’una setmana.

El 60% del pes del nostre cos és aigua. En els nadons l’aigua representa el 80% del seu pes, però a mesura que ens anem fent grans va disminuint el percentatge total d’aigua.

Els minerals de l’aigua

La duresa de l’aigua ve determinada per la quantitat de minerals dissolts que conté. L’origen de l’aigua intervé directament en aquesta proporció de minerals. Per exemple, les aigües d’alta muntanya en contenen menys perquè han tingut un menor recorregut, per tant menys possibilitats d’acumular-ne. Els minerals més habituals i que determinen la duresa de l’aigua són els carbonats i les sals de calci i magnesi. El calci i el magnesi són els causants de la calcificació que sovint apareix en aixetes i recipients. A més a més l’aigua també conté sulfats, clorurs i sodi, entre altres. El contingut global de minerals presents en l’aigua s’anomena residu sec. Les aigües anomenades de mineralització molt dèbil contenen un residu sec inferior a 50 mg/l.

El sodi és un mineral molt important a tenir en compte en l’elecció d’una aigua. En el nostre organisme el sodi és el principal catió de la zona extracel·lular. La seva principal missió és mantenir la pressió osmòtica de la part extracel·lular i evitar així una pèrdua excessiva d’aigua del nostre cos. Un excés de sodi provoca una retenció d’aigua, en canvi un baix contingut de sodi en propicia l’eliminació. D’aquesta manera les aigües baixes en sodi tindran un major efecte diürètic que les aigües molt riques en sodi. Com major sigui la ingesta de sodi de la nostra dieta, més dificultat tindrem per eliminar líquid i major retenció en tindrem. De sodi no només n’ingerim a través de les aigües, sinó que un gran nombre d’aliments en contenen en quantitats considerables, com per exemple els embotits, els formatges, les conserves o els làctics, a més a més del que trobem a la sal de taula que utilitzem com a condiment.

Pel contrari, el potassi, present també en molts aliments com per exemple les fruites i les verdures, té l’efecte contrari, és un gran estimulador de la diüresi, ja que aquest es troba a la part intracel·lular i com que aquesta no té capacitat per acumular líquid, l’excés s’elimina a través de l’orina.

Les necessitats d’aigua

Com ja hem dit, més de la meitat del nostre pes és aigua i aquesta és essencial per la vida. El nostre cos pateix diàriament unes pèrdues importants d’aigua, per això és necessari recuperar-les per tal de mantenir l’equilibri hidroelectrolític.

Cada dia eliminem aproximadament 2,5 litres d’aigua: 1,5 litres de mitjana a través de l’orina, 0,2 litres a través de les deposicions i al voltant de 0,8 litres mitjançant la respiració i la transpiració (a l’estiu encara n’eliminem més, així com les persones que treballen en altes temperatures). Aquestes pèrdues diàries d’aigua han de ser recuperades per tal d’evitar la deshidratació, la qual cosa posaria en perill gran part dels processos vitals. Per recuperar els 2,5 litres perduts, cal doncs beure suficient aigua, al voltant de 1,5 litres diaris. I el litre restant que ens manca, l’obtenim de l’aigua dels aliments que consumim: les fruites, les verdures o la llet en contenen un 90%, la patata un 80%, l’ou un 75%, el peix un 70% i la carn un 60%.

Un dels signes més evidents de la necessitat d’aigua és la set, la qual ve regulada per l’hormona antidiürètica de l’hipotàlem. Ara bé, hi ha alguns casos en els quals aquesta regulació està alterada i malgrat tenir necessitat d’aigua, no notem sensació de set. Això pot succeir en persones que realitzen esport d’alta intensitat, on moltes vegades cal forçar la ingesta de líquid malgrat no hi hagi una gran sensació de set, i també succeeix en persones grans, ja que amb l’edat aquest indicador de la set tendeix a funcionar menys. Per això és recomanable acostumar-se a beure aigua amb regularitat sense esperar a tenir set.

Tipus d’aigües

Existeixen dos tipus principals d’aigües:

• Aigua potable no envasada

És l’aigua de l’aixeta, la qual prové de la pluja, dels rius… i ha estat potabilitzada afegint-hi principalment clor. És una aigua apta pel consum, però que en funció de la seva duresa pot tenir un lleuger sabor amarg, terrós, salat, etc.

• Aigua potable envasada

Se l’anomena aigua mineral natural. Són aigües envasades en origen, riques en minerals i oligoelements. A algunes fins i tots se’ls atribueixen propietats medicinals o terapèutiques, en funció de la seva composició.

L’aigua és un element imprescindible per a la nostra vida i és molt important que adquirim l’hàbit d’ingerir-ne amb regularitat durant el nostre dia a dia, la qual cosa garantitzarà una òptima hidratació i un bon funcionament del nostre organisme.