Article: El cas Dukan

La dieta Dukan és sens dubte la dieta de moda, però realment què en sabem? En aquest article intento explicar el funcionament d'aquesta dieta i també els seus perills, arrel d'una demanda per difamació que ha perdut recentment el Sr. Dukan.

El cas Dukan

Qui no ha sentit a parlar de la dieta Dukan? Sens dubte és la dieta de moda. Els llibres del senyor Pierre Dukan ocupen els millors llocs en la majoria de llibreries del nostre país i també de l’estranger. Independentment de l’efectivitat o no d’aquesta dieta, el que està clar és que l’acompanya una colossal campanya de màrqueting. I allò també indiscutible és que cada dia té més adeptes, si més no, persones que senten curiositat i compren els seus llibres, moltes vegades pensant que només pel fet de comprar-los ja s’aprimaran, però no acostuma a ser així.

Cal explicar que recentment el senyor Dukan ha portat als tribunals al nutricionista francès Jean-Michel Cohen per difamació. Cohen ha alertat que la dieta Dukan constitueix “una veritable alteració alimentaria, que comporta greus problemes de salut en alguns pacients, com augmentar els nivells de colesterol en sang i provocar possibles problemes cardíacs”. Però el Tribunal Correccional de Paris ha donat la raó a Cohen, desestimant la demanda per difamació que Dukan li havia posat, i a més a més el senyor Dukan ha estat condemnat a pagar 3.000 euros al senyor Cohen.

L’AEDN (Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes) també s’ha pronunciat al respecte d’aquesta dieta i la qualifica “d’ineficaç, fraudulenta i potencialment perillosa”. Igual que l’ANSES (Agència de Seguretat Sanitària francesa) que també la cataloga de “dieta perillosa”, per les seves suposades capacitats d’aprimar i pels seus perills sobre la salut a causa de l’excés de proteïnes i greixos, i de la carència de vitamines i fibra, entre altres.

Com és aquesta dieta que promet perdre el pes desitjat, però que tampoc està lliure de nombroses crítiques? La dieta Dukan no deixa de ser una més de la gran quantitat de dietes hiperproteiques que existeixen. Si partim de la base que la nostra alimentació ha d’estar formada aproximadament per un 55% d’hidrats de carboni, un 30% de greixos i un 15% de proteïnes, les anomenades dietes hiperproteiques desequilibren aquests percentatges. Això arriba fins a l’extrem que la gran part de la ingesta és en forma de proteïnes i els greixos que les acompanyen (generalment de tipus saturat), i pel contrari, disminueixen o anul·len totalment la ingesta d’hidrats de carboni. Pensem que els hidrats de carboni són els nutrients que ens aporten energia, si bé és cert que, si són consumits en excés i no es gasten, es converteixen en reserva de greix. El secret està en ingerir-los en la quantitat necessària, independentment de si ens volem aprimar o no.

La dieta Dukan consta de quatre fases. En la primera d’elles, anomenada fase d’atac, només es permet ingerir proteïnes, és a dir, aliments com carn, peix o ous. D’aquesta manera queden totalment desterrats els altres aliments i els nutrients que aquests contenen. Una de les explicacions de l’aparent efectivitat d’aquestes dietes hiperproteiques és que al no proporcionar els nutrients pròpiament energètics, com per exemple els hidrats de carboni, el nostre organisme aconsegueix l’energia necessària per viure, -és a dir el combustible-, de les nostres reserves de greix i això fa que ens aprimem. Però, a part de ser un mètode alimentari totalment desequilibrat, també comporta unes conseqüències per la salut, ja que l’abús de proteïnes en la ingesta diària produeix una sobrecàrrega del fetge i els ronyons, podent ocasionar problemes en aquests òrgans. A més a més, els aliments rics en proteïnes com la carn, el peix o els ous també dificulten l’absorció de calci a causa de la seva riquesa en fòsfor, la qual cosa pot donar lloc a malalties òssies, a més a més de patologies cardiovasculars per la pujada de colesterol que es pot produir, així com cansament i migranya, entre altres.

La segona fase de la dieta s’anomena fase de creuer i Dukan aconsella mantenir-la fins assolir el pes desitjat. En aquesta fase s’alterna un dia de proteïna pura com en la fase d’atac i un dia de proteïna combinada amb verdures. Un cop hem aconseguit perdre el pes que ens havíem proposat, hi ha dues fases més, en les quals es promet mantenir el pes. Aquestes són la fase de consolidació, en la que a poc a poc es van introduint els aliments que havien estat restringits com per exemple els hidrats de carboni, i per últim hi ha la fase d’estabilització, en la que es garanteix que pots realitzar una dieta normal i mantenir el pes, però un dia a la setmana cal continuar ingerint només proteïna pura.

Tots els nutricionistes sabem que les dietes hiperproteiques són un mètode ràpid per perdre pes, però no és recomanable seguir-les durant un període de temps indeterminat i sense la supervisió d’un professional. Sigui com sigui, és una barbaritat fer-les a casa pel propi compte, únicament després d’haver comprat un llibre, com proposa el senyor Dukan. No es pot negar que inicialment aquest és un mètode ràpid de perdre pes, així ho manifesten les persones que l’han posat a la pràctica, però també és cert, segons informa una enquesta del grup CCM Benchmark, que el 75% de les persones que van seguir el mètode Dukan fa més de dos anys han recuperat el pes perdut.

A l’hora de perdre pes, la rapidesa no és en cap cas la garantia de l’èxit, sinó tot el contrari. En primer lloc, cal aprendre a menjar i és necessari perdre els quilos que ens sobren a poc a poc i d’una manera controlada, per tal que el cos es vagi acostumant al nou pes. Pel contrari, amb aquests mètodes que aparentment són tant efectius, es produeix un gran desequilibri i el pitjor de tot, apareix el conegut efecte rebot, en el qual es recuperen els quilos perduts i moltes vegades fins i tot més. Les dietes hiperproteiques, a banda de ser perjudicials per la salut, no són educatives perquè no propaguen un model d’alimentació equilibrat i no es poden mantenir durant molt de temps.

El més sensat és no deixar-se enlluernar per aquest tipus de dietes miracle i que de cop es posen de moda, moltes vegades amb el recolzament d’algun famós que l’ha realitzat. Així com ningú s’atreviria a arrencar-se un queixal amb un kit de dentista comprat en un “Tot a 100”, tampoc és gens recomanable seguir qualsevol dieta treta d’un llibre o revista sense supervisió d’un professional. De moment, la dieta que ofereix més garanties de pèrdua de pes d’una manera equilibrada i perdurable en el temps és la dieta equilibrada, però sense descuidar la pràctica habitual d’algun tipus d’activitat física.